Telèfon d'atenció
Jaciment del Barranc de la Boella
El jaciment arqueològic del Barranc de la Boella es localitza al terme municipal de la Canonja i se situa a 5 quilòmetres de la costa i a 50 metres d’alçada sobre el nivell del mar.
Durant anys, el jaciment ha patit de forma freqüent grans torrentades d’aigua que han afectat greument la conservació de les restes arqueològiques.
L’any 2006 una nova i forta torrentada posà al descobert restes de dents i defenses de mamut. Aquest fet motivà la realització, a l’any 2007, d’una campanya d’excavació arqueològica duta a terme per l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en col•laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquest jaciment es va descobrir a principis del segle XX, però no va ser fins l’any 1970 quan el va excavar per primera vegada l’arqueòleg Salvador Vilaseca. Amb aquesta primera excavació es van localitzar restes d’elefant, rinoceront, cavall, cérvol i eines de pedra.
Les excavacions realitzades entre els anys 2007 i 2008, van confirmar la importància del jaciment ja que es van localitzar noves restes de mamut (molars i defenses), així com restes d’hipopòtam, rinoceront, cérvol, cavall i diversos carnívors. Juntament amb aquesta fauna també es van trobar eines de sílex.
En definitiva, aquest conjunt arqueològic s’inclou dins d’un període de la prehistòria molt poc conegut a les nostres contrades i també a tot el continent europeu, fet que dóna una gran importància al jaciment i ens permetrà, amb les futures excavacions, conèixer encara més les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona i el medi natural on vivien.
El juliol de 2025 va obrir al públic l’Espai Mammuthus, com a Centre d’interpretació del Jaciment del Barranc de la Boella, un equipament interactiu pensat per a famílies, centres educatius i públic especialitzat. L’espai està organitzat en diferents àmbits, a través dels quals es fa un recorregut per les principals descobertes realitzades al jaciment, alhora que introdueix el context de la troballa i els treballs de recerca actuals, per acabar amb un viatge per l’evolució humana. Tot això es presenta mitjançant recursos museogràfics didàctics i interactius adaptats a diversos públics, que combinen la utilització de tecnologia amb recreacions, audiovisuals, exhibició de fòssils originals –com les defenses de mamut localitzades al jaciment–, rèpliques manipulables i sons.
Les troballes - Excavacions
Entre el 5 i el 27 de setembre, s’ha dut a terme una nova campanya d’excavacions al jaciment del Barranc de la Boella, dirigida per un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Els treballs s’han concentrat a les localitats de la Cala 1 i la Mina, on s’han recuperat nombrosos fòssils d’aproximadament un milió d’anys d’antiguitat. Aquestes excavacions continuen aprofundint en el coneixement sobre els primers pobladors d’Europa occidental i la seva interacció amb els grans mamífers del Plistocè inferior.
A la Cala 1, l’excavació ha posat al descobert un nou focus d’activitat humana, amb restes d’animals, entre les quals destaca una dent d’hipopòtam i desenes d’eines de pedra. A la Mina, s’han localitzat restes de daines, cavalls salvatges i hipopòtams associades a ganivets de sílex, que testimonien la presència recurrent dels grups humans al delta del Francolí durant el Plistocè inferior.
Totes aquestes troballes confirmen que el Barranc de la Boella va ser un territori clau per als primers hominins, que hi acudien reiteradament per aprofitar recursos animals i obtenir matèries primeres lítiques per a la fabricació de les seves eines.
Participació i activitats de divulgació
El 20 de setembre es va celebrar una jornada de portes obertes que va atraure més de 350 visitants, principalment famílies amb infants però també persones aficionades i interessades a conèixer de primera mà la recerca que s’hi duu a terme.
La jornada va incloure un taller didàctic d’arqueologia adreçat als més petits, a càrrec d’Andrea Alías, tècnica de socialització de l’IPHES-CERCA, que va permetre als infants experimentar de manera pràctica la feina dels arqueòlegs i arqueòlogues i comprendre la importància de la recerca científica.
Moltes de les persones visitants van aprofitar igualment l’ocasió per conèixer l’Espai Mammuthus, situat a l’Hort del Mas de l’Abeurador, recentment inaugurat. Aquest equipament expositiu permet veure de prop algunes de les principals restes originals recuperades al jaciment de la Boella al llarg dels darrers anys, i consolida la connexió entre la recerca científica i la divulgació patrimonial. L’Espai Mammuthus esdevé així un complement ideal per comprendre el valor paleontològic i cultural d’aquest indret excepcional.
Publicació científica destacada: els mamuts de la Boella
Coincidint amb la campanya, s’ha publicat a la revista Historical Biology l’article “Multidisciplinary approach to Mammuthus meridionalis from the late-Early Pleistocene archaeological site of Barranc de la Boella (Tarragona, North-East Iberia)”, signat per un equip internacional liderat per Darío Fidalgo, Palmira Saladié, Josep Vallverdú, Rosa Huguet i Andreu Ollé, entre d’altres.
L’estudi ofereix una anàlisi multidisciplinària de les restes de mamut meridional (Mammuthus meridionalis) recuperades durant més de divuit anys d’excavacions. S’hi analitzen prop de 500 restes fòssils, incloent-hi quatre ullals gairebé complets i diversos molars excel·lentment conservats, corresponents a diversos individus adults i juvenils.
Les anàlisis morfològiques i isotòpiques han permès identificar una forma avançada de Mammuthus meridionalis, adaptada a ambients de praderia mediterrània fa entre 1,07 i 0,87 milions d’anys.
Les dades obtingudes confirmen la presència d’activitat humana associada al processament d’una carcassa de mamut, amb marques de tall sobre costelles i una clara associació espacial amb eines lítiques acheulianes. Aquesta troballa constitueix una de les evidències més antigues d’interacció entre humans i megafauna al sud d’Europa, en el context de les primeres dispersions acheulianes al continent.
“Les restes de mamut de la Boella representen un registre excepcional per entendre com els primers grups humans del Plistocè obtenien i processaven grans animals en entorns deltaics mediterranis”, destaca Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i coautora de l’estudi.
Finançament i equip de treball
A la campanya hi han pres part més de 40 investigadors i investigadores, així com alumnes principalment de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), però també procedents d’altres universitats espanyoles i internacionals (València, Saragossa, Barcelona, Autònoma de Madrid, així com Portugal, França, Mèxic, Indonèsia i la Xina). Aquesta participació reflecteix l’alt interès científic i acadèmic internacional pel jaciment.
La intervenció s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que n’ha finançat la campanya (CLT009/18/00053).
Les excavacions han estat finançades conjuntament pel Departament de Cultura i per l’Ajuntament de la Canonja, que ha demostrat un ferm compromís amb la preservació i la promoció del patrimoni arqueològic local. El consistori ha impulsat la creació de l’Espai Mammuthus, un centre d’interpretació dedicat al jaciment del Barranc de la Boella, amb l’objectiu de difondre els descobriments i fomentar el turisme cultural al municipi.
El conjunt d’aquestes actuacions consolida el Barranc de la Boella com un referent internacional per a l’estudi de les primeres ocupacions humanes d’Europa i com un exemple de col·laboració entre recerca, patrimoni i societat.
Referència article:
Fidalgo, D., Rosas, A., Pineda, A., Ramírez-Pedraza, I., Ros-Montoya, S., Rodríguez de la Fuente, D., López-Polín, L., Gómez-Morgado, L., Martínez-Navarro, B., Moreno-Ribas, E., García-Tabernero, A., Huguet, R., Ollé, A., Vallverdú, J. & Saladié, P. (2025). Multidisciplinary approach to Mammuthus meridionalis from the late-Early Pleistocene archaeological site of Barranc de la Boella (Tarragona, North-East Iberia). Historical Biology. DOI: https://doi.org/10.1080/08912963.2025.2551767
Font i fotografies: IPHES
Entre el 8 i el 28 de setembre s’ha dut a terme la 18a campanya d’excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella, sota la direcció dels investigadors/es de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. Aquest any, el projecte arriba a la seva majoria d’edat, complint 18 anys de recerca i descobriments.
Les excavacions s’han concentrat en dues de les localitzacions tradicionals del jaciment: la Mina i la Cala 1. En totes dues s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra d’un milió d’anys, considerada una de les més rellevants a Europa per aquesta cronologia.
A nivell de fauna, en aquesta campanya s’han descobert noves restes d’hipopòtams i dels grans mamuts que van habitar el Camp de Tarragona, així com de cavalls, bisons i cérvols. Cal destacar que les restes de fauna al Barranc de la Boella solen estar en un estat de conservació molt deficient, la qual cosa fa necessàries tasques de restauració molt lentes i delicades. Moltes vegades, els ossos extrets són gairebé irreconeixibles i requereixen molt treball per part de l’equip de restauració.
Gràcies al treball de restauració previ, durant l’hivern s’han estudiat les restes parcials d’un crani recuperat durant la campanya d’excavació anterior i que s’ha identificat com a Ursus deningeri. Es tracta d’una troballa excepcional d’aquesta espècie extingida que habitava a Euràsia durant el Plistocè, i que es troba a la línia evolutiva de l’ós bru actual, present al nord de la Península Ibèrica.
Entre el 5 i el 30 de setembre s’ha dut a terme la 16a campanya d’excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella, sota la direcció dels investigadors/es de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. En aquest temps, aquest jaciment s’ha convertit en un referent internacional pel coneixement de les primeres poblacions humanes d’Europa. Els treballs d’aquest any han permès ampliar i completar el conjunt d’eines lítiques procedents d’aquest indret, a més de recuperar abundants restes de fauna.
L’objectiu d’aquesta campanya era continuar amb els treballs d’excavació en extensió en els sectors de la Cala 1 i la Mina. En el cas de la Cala 1, durant campanyes anteriors s’han recuperat restes d’un mamut escorxat pels humans del pleistocè inferior ara fa 1 milió d’anys, juntament amb gran quantitat de restes d’eines de pedra que representen les evidències més antigues a Europa de la cultura acheuliana, coneguda també com a destrals de mà, i que són el testimoni de les dispersions humanes més antigues registrades fora d’Àfrica.
En aquesta campanya, els treballs d’excavació a la Cala 1 han permès ampliar aquest registre lític amb abundants eines de pedra fetes principalment de sílex. És molt probable que aquestes eines de pedra estiguin relacionades amb els treballs escorxament d’un mamut, les restes del qual van començar a aparèixer els anys 2007 i 2018.
En el cas de la Mina, s’han continuat amb els treballs d’excavació en extensió d’una àrea aproximada d’uns 300 m2, entrant en el sostre del que s’anomena nivell 2. Aquest nivell és singular perquè segons els sondejos fets en campanyes anteriors és el més ric dels que han estat registrats en el Barranc de la Boella. Tot i que encara no s’ha assolit la part més rica d’aquest dipòsit, s’han recuperat abundants eines de pedra, d’entre les quals destaca un “pic” fet d’esquist. És la primera vegada que es documenta aquest tipus d’eina en el jaciment, i se’ns dubte permetrà a l’equip investigador conèixer en profunditat de la diversitat tecnològica d’aquest grup d’hominins de prop d’un milió d’anys.
I és que el jaciment del Barranc de la Boella s’està constituint una col·lecció formidable d’eines i restes lítiques de gran singularitat no només per la seva antiguitat sinó també per la seva bona conservació.
També en el sector de la Mina són molt abundants les restes faunístiques de les quals se’n destaca la seva diversitat. Aquesta diversitat s’ha vist ampliada enguany amb la recuperació d’una mandíbula d’un tigre de dents de sabre. És la primera vegada que es recuperen restes d’aquest tipus d’espècie en el jaciment del Barranc de la Boella. La presència d’aquest tipus d’animals en aquest entorn ara fa un milió d’anys, contribueix a obrir noves perspectives de recerca per part dels investigadors responsables del projecte, ja que permetrà establir quina relació de competència tenien aquests homínids amb aquests grans carnívors. També s’han extret noves restes de mamut, concretament ossos llargs, i que en aquest moment es troben en el laboratori de l’IPHES-CERCA per a la seva restauració i preparació pel seu posterior estudi.
Els treballs d’excavació han comptat amb la participació d’unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors/es de l’IPHES-CERCA. A més, d’estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Burgos, Universitat de Granada, Universitat d’Alacant, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Autònoma de Barcelona) així com també investigadors/es del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d’Història Natural de París.
Entre el 5 i 30 de setembre s’ha dut a terme l’excavació programada anual al Barranc de la Boella, que enguany arriba a la quinzena campanya consecutiva sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). En aquest temps, aquest jaciment s’ha convertit en un referent internacional per al coneixement de les primeres ocupacions humanes a Europa. Els treballs d’enguany han permès ampliar i completar el conjunt d’eines lítiques procedents d’aquest indret, a més de recuperar abundants restes de fauna, sobretot d’herbívors.
L’evidència més antiga
Continuant amb la feina realitzada en anys anteriors s’ha intervingut en dues localitzacions diferents: La Cala 1 i La Mina. En el primer cas s’ha obert una gran extensió del nivell 2 on els anys 2007 i 2018 es van trobat restes d’un mamut escorxat pels humans del plistocè inferior ara fa un milió d’anys. Aquest any s’han localitzat algunes costelles d’aquest animal, però el més significatiu és que s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra abandonades pels hominins. Aquest material lític és l’evidència més antiga a Europa de la cultura acheuliana, coneguda també com la de les destrals de mà i és el testimoni de les dispersions humanes més antigues registrades fora d’Àfrica.
A la Mina en aquesta ocasió s’han excavat 300 m2, entrant al sostre del que s’anomena nivell 2, que és un estrat singular perquè, segons els sondejos fets en les campanyes anteriors, és el més ric dels registrats fins ara al Barranc de la Boella. Durant els últims dies de campanya s’han estat extraient abundants eines de pedra, fetes principalment en sílex i restes d’animals (ossos, dents i astes) acompanyades de copròlits (excrements fòssils ) de hiena molt habituals en aquest indret.
Coincidint amb l’excavació, el dissabte 18 de setembre es va celebrar una jornada de portes obertes organitzada per l’Ajuntament de la Canonja juntament amb l’IPHES-CERCA. L’equip va poder explicar als assistents les troballes dels últims anys i el que signifiquen per a l’estudi de l’evolució humana. La jornada va tenir un gran èxit ja que es va comptar amb una afluència de més de 200 persones, malgrat el mal temps amb què es va iniciar el dia.
A la excavació d’enguany hi ha participat 45 persones procedents de diferents universitats de l’Estat espanyol com la Complutense de Madrid, la Universitat de València, la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, tot i que destaca el numero de membres de Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
La intervenció s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que alhora ha finançat la campanya (CLT009/18/00053) amb l’Ajuntament de la Canonja.
Font: IPHES
Des del 7 de setembre i fins al dia 30 es desenvolupa al Barranc de la Boella la 13ena campanya d’excavació arqueològica sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els treballs d’aquests dies han estat centrats en continuar la intervenció dels estrats que contenen restes esquelètiques d’animals i eines de pedra prehistòriques contemporànies a les primeres ocupacions humanes d’Euràsia, entre fa un milió i 800.000 anys.
Els conjunts arqueològics i les investigacions paleoecològiques dutes a terme al Barranc de la Boella són molt rellevants per poder explicar les primeres ocupacions humanes d’aquest continent. Les evidències prehistòriques d’aquest període tant remot de la història de la humanitat són molt escasses i aquest jaciment constitueix un lloc clau per explicar les primeres dispersions humanes fora del continent africà.
Les tasques d’aquesta campanya han estat centrades en explorar la superfície dels nivells arqueològics més recents de la unitat estratigràfica II datada en el Pleistocè Inferior final (entre un milió i 800.000 anys). Aquestes superfícies amb restes arqueològiques del Paleolític inferior van ser modelades pel riu Francolí i els seus afluents (rieres). Les espècies animals identificades són nombroses i il·lustren paleoambients amb abundant aigua dolça, com s’observa en les zones interiors d’aiguamolls i albuferes típiques de la costa mediterrània. S’han documentat animals corredors d’espais oberts (rinoceronts, cavalls, cèrvids) i altres que necessiten gran quantitat d’aigua com els hipopòtams i mamuts. Enguany també s’hi han trobat parts dentàries de carnívors (jaguars) i restes fecals de carronyaires (hienes).
Les indústries de pedra tallada estan fetes amb sílex de molta qualitat i esquistos. En el transcurs de les excavacions en el jaciment del Barranc de la Boella s’està constituint una col·lecció formidable d’eines i restes lítiques de gran singularitat no només per la seva antiguitat (estan considerades com les més antigues d’Europa) sinó també per la seva bona conservació. Un dels aspectes més rellevant del conjunt d’eines de pedra del Barranc de la Boella és la presència de pics i fenedors, una mena de destrals de mà que són considerades les més antigues d’Europa.
A més de membres de l’IPHES especialistes en diferents disciplines, aquest any hi pren part prop d’una vintena d’estudiants procedents de diferents universitats de l’Estat espanyol. L’emergència sanitària causada per la Covid-19 ha provocat una reducció important de la seva presència per tal de simplificar el seguiment de la pandèmia en l’equip d’intervenció arqueològica. S’han evitat riscs de contagis i complicacions administratives no acollint estudiants d’altres països. Pels darrers dies de campanya, l’IPHES ha programat test de detecció serològic per als participants a l’excavació.
El mètode d’excavació al Barranc de la Boella se centra en la intervenció en gran superfície, cosa que permet una aproximació espacial i quantitativa al comportament territorial de les poblacions prehistòriques del Barranc de la Boella. Aquest forma de treballar ha estat impulsada després de portar a terme sondeigs, per tal de verificar el potencial del jaciment, amb la idea que esdevingui un dels indrets arqueològics més aptes per explicar el primer poblament humà d’Europa. Dur a terme aquest plantejament ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament de la Canonja i dels propietaris de la finca de la Boella.
Font: IPHES
Del 5 al 30 de setembre es desenvolupa al Barranc de la Boella, a la Canonja, la 12ena campanya d’excavació arqueològica sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els treballs d’aquests dies han posat al descobert una col·lecció de 50 eines de pedra de fa sobre un milió d’anys que contribuirà a enriquir la ja existent.
A més de membres de l’IPHES especialistes en diferents disciplines, aquest any hi pren part prop d’una cinquantena d’estudiants i professionals procedents de diferents parts de l’Estat espanyol i d’altres països (França, Itàlia, Argentina). S’ha intervingut en dos localitzacions del Barranc de la Boella conegudes com la Cala 1 i la Mina.
Aquesta campanya és la dotzena d’una sèrie d’intervencions que han permès augmentar el coneixement sobre les primeres poblacions humanes al continent europeu. Un dels objectius principals del projecte es investigar l’estil de vida i el tipus de subsistència d’aquests grups humans. En concret, el tipus de tecnologia que empraven i la seva relació amb les dispersions humanes en el continent Euroasiàtic. En aquest context, cal destacar que enguany s’ha recuperat una col·lecció 50 d’eines de pedra de fa un milió d’anys, que s’afegeixen a les obtingudes en les campanyes dels anys anteriors, en total, unes 400 peces d’un període en el que són poc abundants.
Al Barranc de la Boella s’han identificat les evidències més antigues a Europa de la cultura Axeliana, que es caracteritza per la presència de grans instruments, com els pics o les destrals de mà. Es tracta d’un tipus de tecnologia que emergí a l’Africa Oriental fa 1.7 milions d’anys, però que a Europa no arriba fins fa un milió d’anys. De fet, les evidències del Barranc de la Boella en són avui dia les més antigues d’aquest continent. En el seu conjunt, les eines que s’han localitzat en aquest jaciment, contribuirà a ampliar el nostre coneixement sobre l’estudi de l’evolució cultural humana, la difusió de les innovacions adquirides per els grups humans i la seva migració arreu del planeta, en un període encara poc conegut a Euràsia.
A més d’aquestes eines s’han trobat diverses restes d’ossos d’animals i copròlits (excrements fòssils) de hienes. Aquestes troballes indiquen que els hominins varen viure en un entorn molt ric en recursos animals i en el qual alhora existia un alt risc per l’abundància de depredadors existents, principalment les hienes.
El tipus d’animals trobats fins ara al Barranc de la Boella són molt diversos i evidencien que mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cérvols, ossos, mones de la barbaria, llops o lleons de les estepes van viure a la costa de Tarragona. Aquests elements ens ajuden a reconstruir els ecosistemes costaners del Camp de Tarragona de fa 1 milió d’anys, moments en que les masses d’aigua eren abundants i el clima era càlid.
Les intervencions arqueològiques del Barranc de la Boella són programades dins el projecte de recerca impulsat pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dedicat a l’Arqueologia del Quaternari de les conques dels rius Francolí i Gaià. Alhora, articula la formació d’estudiants de graus, de màsters i de doctorats en marcs acadèmics i de recerca com són l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i el MNCN-CSIC (Museu de Ciències Naturals de Madrid – Consejo Superior de Investigaciones Científicas).
Les intervencions arqueològiques, la socialització i la recerca sobre el jaciment del Barranc de la Boella es desenvolupen amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca).
A més, cal recordar que des del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) TurisTIC en família s’impulsarà l’acció “Mamut”, amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja i liderat per la Diputació de Tarragona. Aquest projecte, finançat al 50% pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER (Fons de Desenvolupament Regional Europeu), pretén la creació i promoció de productes de tipus vivencial i educatiu entorn el turisme familiar.
Tota la informació: IPHES
L’any 2007 un equip format per membres de IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va emprendre la primera excavació sistemàtica al Barranc de la Boella, en una extensió de poc més de 13 m2, que van permetre recuperar les defenses de dos mamuts i una important col·lecció d’eines de pedra. La troballa d’aquesta indústria lítica en aquell moment va ser molt rellevant per l’edat que tenien les restes arqueològiques que es van recuperar, de prop d’un milió d’anys.
Des de llavors s’ha excavat a diferents àrees del Barranc obtenint una gran quantitat de restes. Actualment, s’intervé a La Mina i a la Cala 1. L’objectiu principal de les dues últimes campanyes ha estat obrir una extensió de 300 m2 en els dos jaciments. Aquest setembre s’ha aconseguit arribar a nivells fèrtils en els dos jaciments esmentats.
La Mina s’ha interpretat com la platja d’una riera del riu Francolí, que fa sobre un milió d’anys desembocava prop dels jaciments on ara excava l’IPHES. Un lloc propici per al trànsit de les primeres poblacions homínides i de grans carnívors que es desplaçaven a la cerca d’aliments i altres recursos. Aquest any s’han recuperat eines de pedra i restes d’hipopòtam, rinoceront, cavall i cérvols, així com abundants copròlits (excrements fòssils) de les grans hienes pleistocenes.
A la Cala 1 s’han intervingut dos nivells. En el primer d’ells s’ha completat la col·lecció d’eines de pedra elaborades per neandertals, que ja es va intervindré l’any passat. Aquí s’han recuperat en total més de 300 eines lítiques, tot i que no s’han trobat associades a fauna.
Al nivell inferior de la Cala 1, amb una datació de gairebé un milió d’anys, s’han obtingut noves restes de mamut, associades a una cinquantena d’eines de pedra. “Això posa de manifest que les primeres poblacions europees eren capaces d’aprofitar la carn d’aquests grans animals, en un entorn que segons suggereixen les restes de la Mina fou prou hostil, ja que l’abundància de hienes entre altres grans carnívors, fou probablement elevada”, ha comentat Palmira Saladié, codirectora de les excavacions al Barranc de la Boella juntament amb Josep Vallverdú, ambdós personal investigador a l’IPHES.
“En tot cas, a tota la Cala 1 queda però molt per excavar els propers anys, fet que permetrà ampliar el nostre coneixements sobre les primeres poblacions del camp de Tarragona”, puntualitza la mateixa investigadora.
A l’excavació d’aquest any hi han participat més de 50 persones, fonamentalment de l’IPHES en col·laboració estreta amb investigadors del Museu de Ciències Naturals de Madrid, amb els quals es treballa ja des de fa 10 anys. També hi ha pres part estudiants voluntaris procedents de Barcelona, Girona, Tarragona, Alacant, Madrid, Albacete, Múrcia, Zaragoza, Extremadura, Galícia, Andalusia, Mèxic, Argentina i Itàlia.
Les intervencions arqueològiques, la socialització i investigacions del jaciment del Barranc de La Boella es desenvolupa amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca).
A més, cal recordar que des del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) TurisTIC en família s’impulsarà l’acció “Mamut”, amb el suport de l’Ajuntament de la Canonja i liderat per la Diputació de Tarragona. Aquest projecte finançat al 50% pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER pretén la creació i promoció de productes de tipus vivencial i educatiu entorn el turisme familiar vinculats a les troballes als jaciments prehistòrics del Barranc de la Boella de gran rellevància científica per la seva antiguitat.
Localitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d’excavació que des de l’1 de maig i fins al 3 de juny es desenvolupa al Barranc de la Boella, sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
En aquesta línia, els primers dies de treballs a la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’han dedicat a treure els sediments que contenen ceràmiques d’època romana. A la Cala 2 s’han fet algunes troballes significatives d’eines de pedra i restes esquelètiques de grans mamífers, com, per exemple, copròlits de hienes i grans herbívors. A la Cala 1 s’han registrat també, sota el nivells amb restes romanes, un nombre important de restes prehistòriques de sílex tallades, que poden ser datades, de forma preliminar, entre fa 200.000 i 500.000 anys abans del present.
Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l’origen del poblament humà fora d’Àfrica són molt escasses en tota Euràsia. En aquest sentit, “el registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d’anys eren molt reduïdes, de pocs individus”, ha destacat Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i codirector de l’excavació juntament amb Palmira Saladié, també arqueòloga d’aquest centre de recerca.
La intervenció d’aquest mes s’ha plantejat en forma de gran extensió, “perquè aquesta opció permet obtenir un nombre més important de fòssils que han de facilitar poder començar a comparar el Barranc de la Boella amb altres jaciments prehistòrics”, comenta Josep Vallverdú.
Més informació: iphes-noticies
L’excavació que s’ha efectuat al Barranc de la Boella durant el mes de maig, a la Canonja, ha posat al descobert un conjunt de més de 50 eines de sílex d’un valor excepcional per la seva antiguitat, que se situaria entre fa 800.000 i un milió d’anys. S’han trobat a la zona coneguda com La Mina i estan molt ben conservades. També s’ha recuperat un elevat nombre de copròlits de hiena i entre les restes òssies de grans dimensions destaquen diversos grans fragments d’astes de cèrvids i un fèmur de rinoceront de la mateixa cronologia que les eines.
La bona conservació de les restes de sílex tallades permeten documentar les característiques tecnològiques dels primers conjunts arqueològics. El conjunt del Barranc de la Boella té un gran valor, per l’excepcionalitat d’aquest arxiu, entre la resta d’evidències disponibles a Euràsia d’aquest període tant remot de la història de la humanitat fora d’Àfrica.
Josep Vallverdú, codirector de l’excavació i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana), ha destacat que La Mina “conté un dels arxius més antics de l’evolució humana a Catalunya i a la península Ibèrica. I el més singular de tot és que no sabem encara quan acaba perquè a dia d’avui el seu potencial encara no és prou conegut”.
La conservació de les restes de fauna també és excepcional i de moment s’han definit fins a 4 estrats amb material paleontològic i arqueològic. Pel que fa a les restes desenterrades en aquesta campanya sobresurt la presència d’una diversitat important de tàxons (cèrvids, cavalls, bòvids, rinoceronts) que facilitaran una fonamentada interpretació paleoecològica dels ecosistemes fluvials i deltaics de la conca del Francolí. “Aquests tipus de coneixement són inèdits en les nostres contrades –ha afegit Josep Vallverdú- i són continguts singulars per a explicar l’evolució humana i dels ecosistemes en la història recent de la Terra”.
Enguany, després de 10 campanyes de treballs sota la direcció de l’IPHES, a La Mina s’ha instal·lat una marquesina que quedarà de forma permanent i contribuirà a la protecció del jaciment. Aquesta infraestructura ha estat impulsada per l’IPHES gràcies a les ajudes de l’Ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, la campanya d’enguany ha implicat una canvi en la marea de treballar en el Barranc de la Boella. “En aquests primers anys, ens hem centrat molt en distints sondeigs per tal d’afinar en la seva antiguitat i en el nombre i característiques dels estrats fossilífers. En el sondeig de la Mina no sabem encara fins a quina profunditat en el temps geològic hi ha restes arqueològiques i paleontològiques. Un dels propers reptes és acabar aquest sondeig, al mateix temps que el comencem a excavar en gran superfície, en extensió”, explica Josep Vallverdú. “D’aquesta manera podrem començar a realitzar estudis més aprofundits en el coneixement dels ecosistemes de la conca del Francolí gràcies a un nombre més elevat de fòssils”, avança el mateix arqueòleg.
Per aquest motiu, la propera campanya precisarà d’un augment del nombre de participants en els treballs arqueològics, per tal de poder preparar la intervenció en gran extensió. Això suposarà també treure un important volum de sediments. Però, tal com ha passat a la cala 1, és probable que els estrats més recents continguin restes arqueològiques i paleontològiques i, per tant, hauran de ser documentades de la millor forma possible.
En aquest sentit, Vallverdú ha declarat: “aquesta campanya hem obert llistes de participació a graduats i postgraduats, per tal d’incloure el jaciment del Barranc de la Boella en l’àmbit acadèmic i universitari europeu, i esdevenir un jaciment escola els propers anys”.
Un projecte de recerca amb vocació universal
Les 10 campanyes d’excavació arqueològica del Barranc de la Boella han servit de forma notable per adquirir els coneixements bàsics sobre el seu valor patrimonial, científic i acadèmic. El grup d’investigació format en part per personal de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid – CSIC ha remarcat la singularitat del jaciment del Barranc de la Boella per explicar l’origen del poblament humà d’Euràsia. I és un arxiu singular de la paleoecologia de la conca del Francolí de fa més d’1 milió d’anys. “Per aquest motiu ja hem manifestat a l’administració local, regional i nacional l’oportunitat de construir un projecte de recerca amb vocació universal per conèixer la història natural de la humanitat que va viure a la Canonja durant aquests temps tant remots”.
Subvencions
Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica al Barranc de la Boella estan subvencionats per l’ajuntament de la Canonja, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya (AGAUR “Social, cultural and biological evolution in the Lower and Middle Pleistocene (2014 SGR 899)”; i “Human Palaeoecology in the Plio-Pleistocene” 2014 SGR 901”) (Departament de Cultura: “Paleoambiental evolution and prehistoric settlement in the river basins of the Francolí, Gaià and Siurana and the streams around Tarragona” 2014/100574) i el Govern Central (MINECO /FEDER “Ecosocial behavior of the hominids of Atapuerca during the Quaternary IV” CGL2015-65387-C3-1-P).
Ha tingut lloc a La Mina i l’estudi dels copròlits aportarà molta informació sobre la conducta d’aquest animals i sobre com era l’entorn al Plistocè
En paral·lel a l’excavació es realitzen treballs topogràfics a la zona de la Cala 1 per instal·lar una coberta protectora de 200 metres quadrats
A punt ja d’acabar (el 5 de juny) la campanya d’excavació arqueològica que des del passat 11 de maig realitza un equip dirigit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona), s’ha posat al descobert una latrina de copròlits (excrements fossilitzats) de hienes, amb una concentració de restes d’aquestes característiques molt poc freqüents al Plistocè. L’estudi d’aquests fòssils permetrà saber com era l’alimentació d’aquests animals i, conseqüentment, quin era l’entorn que va acollir les societats homínides que fa sobre un milió d’anys van viure en aquell indret, concretament en el jaciment que avui coneixem com La Mina.
Palmira Saladié, codirectora de l’excavació juntament amb Josep Vallverdú, ambdós arqueòlegs de l’IPHES, ha manifestat que aquests tipus d’excrements “són unes bones trampes per capturar i conservar el pol·len i, per tant, les dades que podem obtenir després al laboratori d’Arqueobotànica del nostre institut seran molt bones per saber com era el paisatge i el clima de fa un milió d’anys”. D’aquesta feina s’ocuparan els palinòlegs Isabel Expósito i el Dr. Francesc Burjachs, ambdós també de l’IPHES.
Els mateixos copròlits són uns bons instruments per saber com era la conducta de les hienes fa un milió d’anys. “La latrina ens indica que la seva etologia és possiblement com la de la hiena tacada a l’actualitat. Aquests animals generen acumulacions d’excrements com a marcatge territorial”, apunta Palmira Saladié.
En el mateix jaciment, a La Mina, l’equip ha descobert una important col·lecció d’indústria lítica, tan petites ascles com els còdols que van usar com a matèria primera per elaborar les eines de pedra. Són sobre una cinquantena de peces molt ben conservades, fetes sobre sílex. “Tot això ens aportarà moltes dades sobre la cultura de les primeres poblacions humanes de Catalunya ampliant el que ja sabíem per les campanyes anteriors”, assegura Palmira Saladié.
A l’espera de l’estudi en laboratori de totes aquestes restes, Palmira Saladié avança: “Ja d’entrada aquesta associació de copròlits i industria lítica indica que tenim un entorn amb recursos molts abundants, perquè viuen en un mateix espai dos dels més grans depredadors del Plistocè: els homínids i les hienes”.
A això cal afegir-hi, que els homínids de fa un milió d’anys ja gaudien de bones capacitats cognitives, doncs van saber adaptar a un medi freqüentat també per aquests animals, ja que devien estar en competició directa amb aquests grans carnívors, comenta Saladié. En aquesta línia, Antonio Pineda, arqueòleg i membre de l’equip que excava al Barranc de la Boella, està elaborant un article científic en el qual insisteix en aquesta coexistència homínida amb altres grans depredadors. A més de les hienes, cal remarcar la presència de grans felins.
La Mina del Barranc de la Boella és de cronologia propera a la Gran Dolina d’Atapuerca. “Són dos jaciments complementaris –observa Palmira Saladié- perquè a Gran Dolina tenim el campament on vivien els homínids i el Barranc de la Boella és un indret on obtenien recursos, però no hi residien”.
De la Cala 1, l’altre dels jaciments del Barranc de la Boella on enguany hi treballa l’equip, s’hi estan prenent sobretot dades topogràfiques i preparant el terreny per a la instal·lació d’una gran coberta protectora. “És una zona molt rica en restes de mamuts i ganivets de pedra, però, hi aprofundirem en els pròxims anys”, puntualitza Josep Vallverdú.
La importància de la Cala 1, que omple un buit molt significatiu per conèixer la prehistòria de fa entre 600.000 i 800.000 anys, ho avala el fet que es pretén convertir no només en una àrea d’excavació de 200 metres quadrats per potenciar la recerca, sinó que també es preveuen organitzar activitats docents i de socialització relacionades. Els treballs de condicionament que s’hi estan fent són possibles gràcies a la bona sintonia entre l’IPHES, els propietaris dels terrenys i l’Ajuntament de la Canonja.
L’excavació realitzada al jaciment del Barranc de la Boella sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social al llarg d’aquest any s’ha centrat a la zona coneguda com la Mina, en una superfície de quasi bé 25 metres quadrats, on han aparegut diverses restes animals i d’indústria lítica inèdites fins ara. Es preveu que en properes campanyes que es duguin a terme en aquest mateix indret apareguin fòssils de més d’un milió d’anys d’antiguitat.
Durant els treballs d’excavació realitzats el present mes d’octubre al Barranc de la Boella, s’hi ha trobat espècies de fauna que encara no havien aparegut en aquest indret: esquelètics de tortuga, tigre de dents de sable i abundants copròlits de hiena. També han aparegut restes de pedra tallada que, per la seva antiguitat -aproximadament un milió d’anys-, són de gran importància per explicar l’origen de les primeres poblacions humanes a Euràsia.
La intervenció arqueològica s’ha dut a terme per un equip integrat per personal investigador de l’IPHES, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid-Consell Superior d’Investigacions Científiques (MNCN – CSIC), i alumnes del grau d’Història i del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, ambdós impartits a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). També hi han participat estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest últim cas són del Grau d’Antropologia i Evolució Humana, que s’imparteix juntament amb la URV i que compta amb investigadors de l’IPHES com a docents.
La intervenció arqueològica de la campanya 2013 ha posat fi al sondeig del Forn, una de les zones del jaciment, ubicada davant de la primera cala explorada l’any 2007 i on es va localitzar restes de roques tallades i restes d’un mamut d’un milió d’anys. “Els propietaris de la finca fa dos anys que han ofert el lloc per tal de poder concloure aquesta excavació que ha de permetre obtenir un nou mamut, del qual s’entreveuen les restes i sembla que podria estar sencer”, comenta Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i director de l’excavació.
Aquest juny, al Forn, s’han posat al descobert nombroses restes arqueològiques i paleontològiques molt disperses entre sí. “El conjunt lític més nombrós és el recuperat en el nivell 2”, apunta Vallverdú. Es tracta d’un conjunt de 15 elements de roques tallades molt ben conservats i datats en 1 milió d’anys, “una edat molt singular en el registre arqueològic d’Europa”, assegura el director de l’excavació.
Les restes faunístiques
Pel que fa a les restes faunístiques, al Forn s’han comptabilitzat més d’una cinquantena, “una quantitat relativament nombrosa, si es considera que és un jaciment a l’aire lliure i, per tant, són més difícils de conservar-se”, comenta Josep Vallverdú. “Són restes d’animals corredors (cavalls, cérvols…), que moren vora els tolls d’aigua que es donen en un delta fluvial format per una riera i el riu Francolí fa u milió d’anys”, ha declarat.
Aquest any també s’ha intervingut al jaciment de la Mina, que s’ha netejat després que una esllavissada tapés el sondeig efectuat en altres campanyes. “De forma manual, durant les dues primeres setmanes, vam retirar més de 15 metres cúbics de terra esponjada i posteriorment s’ha excavat la superfície del sondeig”, explica Vallverdú.
Coincidint amb l’excavació d’aquest any s’ha construït un mur de protecció d’un dels jaciments, La Mina, per salvaguardar-lo de les torrentades.
La campanya d’excavacions que, s’ha efectuat al barranc de la Boella ha posat al descobert noves restes de mamuts, uns grans proboscidis extingits, amb una antiguitat de més de 700.000 anys; sobresurten una tíbia de 75 cm de llargada i una costella de 1,10 metres. A més, s’han trobat eines de pedra, una mena de ganivets, associats a aquestes restes de fauna.
“D’aquesta manera es confirma la Boella com una de les ocupacions humanes més velles d’Europa i es pot afirmar que a la Canonja hi ha les proves materials de les primeres poblacions humanes de Catalunya, essent un indret de primer ordre per explicar l’evolució humana i els ecosistemes terrestres d’un període temporal anomenat la transició Pleistocè Mig que cobreix l’interval que va de 960.000 a 650.000 anys abans d’ara”, assegura Josep Vallverdú, responsable de l’excavació de la Boella i inevstigador de l’IPHES.
En aquesta ocasió, l’excavació a la Boella s’ha concentrat al jaciment del Forn on s’han identificat restes d’una tíbia i d’un costella de Mammuthus meridionalis, amb més de 700.000 anys d’antiguitat, a més de moltes de moltes altres restes de diferents animals com cèrvids, cavalls i hipopòtams. Cal destacar uns fragments dentaris d’un gran carronyaire, possiblement una hiena.
D’altra banda, han sortit restes de pedra tallada, eines, elaborades amb sílex per grups d’humans. “Aquests fòssils són una documentació única per explicar l’evolució dels animals i dels grups humans prehistòrics perquè a Europa ja pocs jaciments d’aquesta cronologia”, comenta Vallverdú.
Importància paleontològica
La troballa, un cop més, d’ossos sencers de mamut il·lustra la importància paleontològica de les restes de la Canonja, que a més presenten un bon estat de conservació. En aquest sentit, l’equip d’investigació vol agrair a l’Ajuntament d’aquest municipi la protecció que aquest any ha començat ha executar en un altre lloc del barranc anomenat la Mina, on es pretén excavar durant els pròxims 10-15 anys.
Les noves troballes permetran entendre com es va formar aquest jaciment. Gràcies a les restes de microvertebrats que han aparegut es podrà precisar la cronologia d’aquest complex arqueopalentològic.
La campanya que aquest any ha desenvolupat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en els jaciments de la Mina i del Forn, a la Boella (La Canonja, Tarragonès) durant el maig, va finalitzar el dia 31 amb nous fòssils que permetran avançar en el coneixement de la cronologia del jaciment, saber com es va formar, els seus processos de transformació (naturals, animals i humans, cosa que estudia la tafonomia) i augmentar la mostra del registre arqueopaleontològic de la Boella, datat en més de 800.000 anys d’antiguitat.. Entre les noves restes destaquen alguns macrovertebrats i microvertebrats, i noves eines de pedra.
Concretament, entre les troballes faunístiques hi sobresurten alguns elements anatòmics d’hipopòtam, rinoceront, cèrvids i i èquids. “Aquestes restes són força interessants perquè es presenten en diferents situacions tafonòmiques, algunes són peces senceres i d’altres fragmentades i ens permetran esbrinar la seva relació amb els humans i amb els carnívors, així com les dinàmiques d’arrossegament fluvial, és a dir, identificar els agents responsables de la seva presència a l’àrea excavada”, comenta Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES i director de les excavacions a la Boella.
En el transcurs d’aquestes excavacions, es va practicar una excavació en extensió a La Mina; anteriorment, els anys 2008 i 2009, aquest jaciment havia estat sondejat. Aquells treballs van aportar un bon nombre de restes òssies de vertebrats extingits com un hipopòtam, úrsids, carronyaires i altres herbívors (cérvols, cavalls…), així com restes de pedra tallades disperses.
Les eines de pedra obtingudes l’any 2010 estan poc elaborades (sobre una cara o dues, choppers), propi de tècniques de talla molt arcaiques. Sembla que són força diferents a les pedres elaborades vora el mamut l’any 2007, que era una zona d’activitat especialitzada. A més, aquestes descobertes van permetre augmentar el nombre de proves materials que facilitaran el coneixement sobre diferents aspectes de la història natural de la conca del Francolí. També s’hi van trobar abundants restes de cavalls, cèrvids i úrsids.
