Notícies / Troben una “latrina” de hienes de fa un milió d’anys al Barranc de la Boella, una concentració d’excrements poc freqüent en contextos arqueològics

03/06/2015
Troben una “latrina” de hienes de fa un milió d’anys al Barranc de la Boella, una concentració d’excrements poc freqüent en contextos arqueològics

Ha tingut lloc a La Mina i l’estudi dels copròlits aportarà molta informació sobre la conducta d’aquest animals i sobre com era l’entorn al Plistocè


En paral·lel a l’excavació es realitzen treballs topogràfics a la zona de la Cala 1 per instal·lar una coberta protectora de 200 metres quadrats


A punt ja d’acabar (el 5 de juny) la campanya d’excavació arqueològica que des del passat 11 de maig realitza un equip dirigit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona), s’ha posat al descobert una latrina de copròlits (excrements fossilitzats) de hienes, amb una concentració de restes d’aquestes característiques molt poc freqüents al Plistocè. L’estudi d’aquests fòssils permetrà saber com era l’alimentació d’aquests animals i, conseqüentment, quin era l’entorn que va acollir les societats homínides que fa sobre un milió d’anys van viure en aquell indret, concretament en el jaciment que avui coneixem com La Mina.


En el mateix jaciment, a La Mina, l’equip ha descobert una important col·lecció d’indústria lítica, tan petites ascles com els còdols que van usar com a matèria primera per elaborar les eines de pedra. Són sobre una cinquantena de peces molt ben conservades, fetes sobre sílex. “Tot això ens aportarà moltes dades sobre la cultura de les primeres poblacions humanes de Catalunya ampliant el que ja sabíem per les campanyes anteriors”, assegura Palmira Saladié.


De la Cala 1, l’altre dels jaciments del Barranc de la Boella on enguany hi treballa l’equip, s’hi estan prenent sobretot dades topogràfiques i preparant el terreny per a la instal·lació d’una gran coberta protectora. “És una zona molt rica en restes de mamuts i ganivets de pedra, però, hi aprofundirem en els pròxims anys”, puntualitza Josep Vallverdú.


La importància de la Cala 1, que omple un buit molt significatiu per conèixer la prehistòria de fa entre 600.000 i 800.000 anys, ho avala el fet que es pretén convertir no només en una àrea d’excavació de 200 metres quadrats per potenciar la recerca, sinó que també es preveuen organitzar activitats docents i de socialització relacionades. Els treballs de condicionament que s’hi estan fent són possibles gràcies a la bona sintonia entre l’IPHES, els propietaris dels terrenys i l’Ajuntament de la Canonja.


Clica aquí per llegir la informació ampliada